Primer quadrimestre:

Introducció al Catecisme de l'Eslgésia Catòlica (4t/5è) 4ECTS

Xavier Romero

En aquesta assignatura analitzarem els orígens, la naturalesa, el sentit, l’estructura i les claus teològiques del CEC,  així com el seu valor, la seva referencialitat per altres textos i catecismes i  com ha d’il·luminar la reflexió teològica actual, car, estem davant d’un document del magisteri vigent i performatiu.

 

Verdaguer: literatura i religió (4t/5è) 4ECTS

Francesc Codina

El curs té com a objectiu aprofundir en l’obra de Verdaguer i en les diferents dimensions de la religiositat que hi són presents. Verdaguer va provar de compaginar la dedicació plena a la literatura amb la fe religiosa i amb la seva condició de sacerdot, en un context històric en què el rol de l’Església Catòlica era fortament contestat. Això li va comportar tensions personals i conflictes públics que han quedat reflectits en la seva obra. Una obra en la qual trobem dos poemes èpics en què es combinen continguts religiosos amb elements de la tradició profana, poesia mística, poesia patriòtica, poesia al servei de les grans campanyes religioses i de foment de les devocions populars, poesia personal íntima de fons religiós i textos en prosa de temàtica diversa.

 

Pedagogia de la religió (1r) 4 ECTS/Opt – DECA.

Ramon Rial

L’assignatura pretén aportar les eines essencials de coneixements de caire pedagògic per a poder impartir classe de religió a l’educació primària i secundària. Més enllà dels continguts relacionats  amb  el  fet  religiós,  cal  plantejar  com  i  de  quina  manera  cal  enfocar-los,  tenint present  les  edats  evolutives  dels  alumnes.  Cal  adquirir  unes  eines  i  uns  instruments  que  ens seran imprescindibles per facilitar l’aprenentatge i la reflexió entorn del fet religiós.

 

Història de la filosofia I (1r) 4 ECTS

Ester Busquets

El  curs  abordarà  el  desplegament històric  dels  grans  temes  de  la  filosofia  occidental  des  dels orígens  grecs  fins  a  les  acaballes  de  l'Edat  Mitjana.  El  curs  també  mostrarà  la  vigència d’algunes de les qüestions plantejades pel pensament grec i medieval.

 

Història del Bisbat de Vic (4t/5è) 4ECTS

Oriol Casellas

El bisbat de Vic té una posició central a Catalunya. La seva història ressegueix els moments principals en la història del nostre país, des del segle IX fins a l’actualitat i permet copsar la la importància de la presència de l'Església i de la fe cristiana a Catalunya al llarg dels segles.

 

Introducció al Nou Testament (1r) 4 ECTS – DECA.

Rodolf Puigdollers

Per  a  l’estudi  del  cristianisme i  de  la  cultura  occidental és  fonamental  el  coneixement  del  Nou Testament,  perquè  són  els  escrits  primers  de  les  comunitats  cristianes.  Una  introducció a  la seva comprensió és fonamental per a la seva lectura i estudi.

 

Introducció a l’Antic Testament (1r) 4 ECTS – DECA.

Constantino J. Pérez de Diego

Aquesta assignatura de caràcter  introductori  vol presentar  els diferents llibres bíblics abans de Crist, inserint-los en el seu context històric, amb la finalitat de poder assolir una visió global de l'Antic Testament. Es pretén posar  les bases per a un posterior  aprofundiment en els diferents tractats: Pentateuc, Profetes, Sapiencials, Salms...

 

Llibres profètics (3r) 4ECTS

Constantino J. Pérez de Diego

Aquesta  assignatura  pretén  aprofundir  en  els  llibres  de  l’Antic  Testament  que  presenten l’actuació dels profetes. Es vol respondre teològicament a preguntes com: quins són els trets d’un veritable profeta  de  Jahvè?  Quina  és  la  paraula  de  Déu  davant  la  idolatria  (el  refús  del fonament del poble), o davant les injustícies socials? On és Jahvè i la seva protecció quan les potències estrangeres amenacen (i destrueixen) el seu poble? Com aconseguir la fidelitat a les arrels, la tornada als orígens, el no perdre mai l’esperança...?

 

Cartes apostòliques (3r) 4ECTS

Rodolf Puigdollers

Les cartes de Pau i les set cartes universals constitueixen la part epistolar del Nou Testament. En  aquestes  dues  col·leccions es  troben els  textos  cristians  més  antics,  així  com  textos fonamentals en la història del pensament occidental, com són la Carta als romans i la Carta als gàlates.  El  seu  coneixement  és  fonamental  per  entendre  el  pensament  cristià  i  el  seu humanisme.

 

Disseny curricular de Religió de Primària i secundària 4 ECTS - DECA.

Yolanda Albarrán/José Miguel Mayor/ Toni Ortega/Fàtima Alemany

Aquesta assignatura ens permet conèixer els aspectes curriculars i didàctics de l'Àrea de Religió i Moral catòlica a les etapes d’Educació Infantil, primària, ESO i Batxillerat, segons les noves directrius vigents a partir del curs 2022-2023. S'adreça a totes aquelles persones que es dediquen o pensen dedicar-se a l'ensenyament de la Religió Catòlica en aquestes etapes.

 

Metodologia de la tesina (4t/5è) 4ECTS

Núria Armengol

L’assignatura vol atorgar a l’alumnat els coneixements necessaris per realitzar i exposar correctament treballs d’investigació en l’àmbit de les ciències religioses i altres disciplines afins.

 

Ètica (4t/5è) 4ECTS

Albert Espona

La dimensió ètica és indestriable d’una autèntica reflexió sobre el món tal com es presenta a la consciencia i, per tant, com a àmbit en relació al qual orientem les nostres accions i decisions. Partint de la meditació dels pensadors fonamentals sobre qüestions com el bé i el mal, la felicitat o la voluntat, l’assignatura analitza el reconeixement de l’ésser humà com a ésser moral i les obligacions o compromisos que en poden o no derivar, especialment en un present marcat per l’afirmació de la llibertat individual i la diversitat dels reptes col·lectius.

 

Escrits Joànics (3r) 4ECTS

Jean Hakolimana

L’alumne s’introduirà en el profund pensament simbòlic i teològic d’aquests escrits. Es farà una contextualització  de cada  llibre  o  carta,  imprescindible  per  poder  interpretar  correctament  els  textos, es descobriran els punts més importants de la seva teologia i es faran anàlisis concretes de  diverses  perícopes  que  ens  ajudin  a  entrar  més  de prop  en  el  món  conceptual  dels  seus autors.

 

Relats de la infància (4t/5è) 4ECTS

Jean Hakolimana

Els  dos  primers  capítols  dels  Evangelis  segons  Mateu  i  Lluc  presenten  unes  característiques literàries  especials,  que  requereixen  un  esforç  per  a  la  seva  correcta  interpretació.  Donada  la influència que han tingut en la interpretació de la vida de Jesús, en la simbologia cristiana i fins i tot en la cultura, convé un estudi aprofundit.

 

Pensament medieval I (4t/5è) 4ECTS

Andreu Grau

En el nostre curs, pretenem que l’alumne/a adquireixi un coneixement global del desenvolupament del pensament medieval cristià, islàmic i judaic des del segle VI al XII, etapa caracteritzada per la recepció de la filosofia hel·lènica, bàsicament de tall neoplatònic, i l’adaptació al marc conceptual de les religions monoteistes. Aquest procés s’ha de contextualitzar tenint en present el gran debat intel·lectual de l’època, que es concreta en temes com la relació raó i fe, les realitats eterna i temporal, l’abast de l’omnipotència divina, l’estatut ontològic de les formes universal o la capacitat de l’intel·lecte humà de conèixer Déu i el món.

 

 

Segon quadrimestre:

Fenomenologia de la religió (1r) 4ECTS

Francesc X. Marín

La Fenomenologia té com a objecte classificar les diferents manifestacions de la religió i descriure el fenomen religiós tal com apareix en les canviants expressions de la seva història concreta.

 

Introducció a l'Islam (4t/5è) 4ECTS

Francesc X. Marín

A través de l’aproximació a la seva història, la reflexió sobre la dimensió profètica del seu iniciador, l’estudi dels seus pilars bàsics i els preceptes fonamentals, en aquesta assignatura es proposa fer una aproximació precisa a una tradició tan allunyada però alhora tan propera a nosaltres com l’Islam.

 

Evangelis sinòptics i Actes (2n) 6ECTS

Jaume Balateu

L'estudi dels evangelis sinòptics i del llibre dels Fets és nuclear per interpretar correctament la persona i el missatge de Jesús de Natzaret. Abans d’iniciar l’estudi propi de cada evangelista, valorarem l’origen i la naturalesa dels evangelis, imprescindible per comprendre’ls des del que volen ser, i donarem una breu ullada a les diverses aproximacions exegètiques als textos. Sobretot ens caldrà conèixer a fons els aspectes essencials, històrics, literaris i teològics, de cada evangelista, posant una especial atenció en la manera com cadascun transmet la fe a la seva pròpia i concreta església. Descriure les seves peculiaritats des del que es pretén oferir donarà profunditat i riquesa a la lectura. L'assignatura es complementarà amb la lectura sinòptica de textos escollits dels evangelis.

 

 La figura femenina en els evangelis (4t/5è) 4ECTS

Jaume Balateu

De vegades se sent dir que la figura femenina no és tractada en els evangelis. Res més lluny d’aquesta realitat. Veiem amb sorpresa que hi ha moltes narracions on surten a escena dones de tota condició social i religiosa. La majoria d’elles tenen una relació directe amb Jesús, ja sigui per ser beneficiàries d’algun dels seus signes, ja sigui perquè provoquen en ell un diàleg que apunta a temes importants de la teologia evangèlica. D’altres no coneixen Jesús, però apareixen en funció d’ell o d’algun personatge col·lateral, en alguns casos en context positiu, en altres en context negatiu. El motiu de l’assignatura és descobrir quins aspectes hi ha amagats en aquesta realitat. Per a tal afer, ens cal primer donar una ullada a la situació de la dona en el s. I, especialment en el judaisme, i breument en la cultura grecoromana. Aquest estudi ens permetrà tenir la perspectiva dels receptors dels evangelis al respecte. El nucli de l’assignatura serà, però, l’anàlisi de diverses perícopes en els evangelis sinòptics i en el joànnic. No podrem estudiar totes les perícopes, donada l’extensió de la matèria, així que n’haurem de fer una tria significativa. Mirarem que ens doni temps per fer alguns exemples dels evangelis sinòptics i alguns exemples de l’evangeli de Joan.

 

La diòcesi de Vic i l’Església catalana a les portes del 1900: Morgades i Torras (4t/5è) 4ECTS

David Cao

El canvi dels segles XIX al XX va ser convuls a tot Europa. Particularment a Catalunya, fou una època de canvis i de consolidació del catalanisme des de diferents punts de vista. Dos bisbes de Vic, Morgades i Torras, i el mateix bisbat en termes generals, van ser punts focals d’una època que va tenir un gran pes en la definició de la catalanitat contemporània.

 

Art i patrimoni al Bisbat de Vic (4t/5è) 4ECTS

Marc Sureda

Estudi dels conjunts artístics i patrimonials més importants del Bisbat de vic i dels instruments per a la seva gestió.

 

 Història de l'Església II (3r) 4ECTS

Josep Maria Masnou

L’assignatura vol donar una visió de conjunt de la història de l’Església per poder comprendre i situar els principals elements de la fe cristiana. El cristianisme ha esdevingut un element central al llarg de la història i l’ha marcada tan en els aspectes culturals com en els socials. En aquesta segona part se centrarà en la història  de l'església moderna i contemporània.

 

Antropologia filosòfica (1r) 4ECTS

Josep del Hierro

L’Antropologia filosòfica és la ciència que estudia l’ésser humà com a tal. Des de ja fa uns anys es pot considerar una disciplina de moda. Com ja va assenyalar Heidegger en la seva paradoxa, avui posseïm més informació que mai sobre la persona. Tanmateix, és molt poc el que sabem sobre ella. Per a molts, les principals preguntes no han estat encara respostes: Quina és la posició de l’ésser humà en l’univers? És solament un simi intel·ligent? Les nostres accions són lliures o estan determinades per la genètica? Som quelcom o algú?
Com indica el Concili Vaticà II, la filosofia cristiana ha reflexionat sobre aquestes “qüestions màximament fonamentals: Què és l’home? Quin és el sentit del dolor, del mal, de la mort, els quals continuen subsistint, malgrat que s’hagi fet un progrés tan gran? Per què aquelles victòries assolides a un preu tan alt? Què pot aportar l’home a la societat, què pot esperar-ne? Què se seguirà després d’aquesta vida terrenal?” (Constitució Pastoral Gaudim et Spes, 10). I sense esgotar mai el misteri, pretén, primer des de la raó, oferir part d’una veritat — que cap humà la pot esgotar—, però sí que podem deixar-nos abraçar per ella. Una veritat sobre l’home que no s’imposa, sinó que es proposa; que no aixafa, sinó que aixeca la persona; d’una veritat que és amor i allibera, que va més enllà de l’àmbit privat o subjectiu per a passar a ser una veritat comuna que permet edificar el bé comú, els drets humans i la dignitat de la persona (Cfr. Papa Francesc, Lumen Fidei, 34).

 

Llengua hebrea I (4t/5è) 4ECTS

Bàrbara Virgil

L’estudi de la Llengua Hebrea és imprescindible per l’aprofundiment en el coneixement de la Bíblia, tant pel que fa a l’Antic Testament com per comprendre la idiosincràsia i el rerefons del missatge del Nou Testament, tanmateix com de la nostra cultura occidental en general. Un estudi sistemàtic i profund en les estructures de l’Hebreu Bíblic afavorirà per donar a l’alumne les eines necessàries per motivar-lo a iniciar-se en el camp de la recerca i estudi bíblic.

 

Misteri de Déu (2n) 6ECTS

Núria Caum

La qüestió de Déu està íntimament relacionada amb la qüestió que l’home es fa sobre si mateix i el sentit de la seva existència. I això per una doble vessant: tant en la seva constitució antropològica com en la dimensió religiosa de la seva existència. Aquesta aproximació porta ja a l’intent de formular un primer concepte de Déu. En una segona part es recorren els trets de la concepció judeo-cristiana de Déu, donant una particular rellevància a la predicació de Jesús de Natzaret sobre Déu-Pare. Un tercer i últim nucli de qüestions giren entorn del Déu Uni-Tri, tant pel que fa al contingut de la confessió de fe cristiana com pel que fa al procés històric de la formulació dogmàtica de la doctrina trinitària.

 

Introducció a la catequètica (4t/5è) 4ECTS

J.A. Castillo

L’assignatura vol oferir la seva contribució particular a l'empremta missionera que, sota l'impuls dels últims pontífexs, està rebent l'acció evangelitzadora de l'Església. Així, tenint en compte la missió que constitueix l'Església i les exigències que corresponen a aquesta nova etapa evangelitzadora a la qual ha convocat el papa Francesc, aquesta assignatura està articulada a partir de les següents referències: la “missió”, “l’evangelització” i la “catequesi”. Amb el terme “catequesi” es reconeix la importància que en aquesta “nova etapa evangelitzadora” té la catequesi, la qual fa la seva contribució pròpia al procés d'iniciació cristiana pel qual l'Església engendra en el seu si als fills de Déu.

 

Antropologia teològica (2n) 6ECTS

Jordi Castellet

El curs intentarà mostrar quines són les fonts d’inspiració de l’antropologia cristiana, de manera a poder articular una bona resposta als interrogants que planteja la cultura actual, sabent que conèixer Déu porta a conèixer-se a si mateix i viceversa.

 

Judaisme medieval (4t/5è) 4ECTS

Irene Llop

La presència de jueus a Catalunya a l’Edat Mitjana no és, malgrat la seva importància, prou coneguda. El judaisme ha deixat a casa nostra un llegat material molt important: sinagogues, cementiris, calls jueus... són testimonis de l’empremta que van deixar. Resta com a aportació fonamental al judaisme un llegat immaterial original i viu,  lligat a la forta personalitat de filòsofs, poetes o dirigents de les comunitats jueves catalanes. Els documents i la literatura ens permeten aproximar-nos a la vida d’aquestes comunitats.

 

La diòcesi de Vic i l'Església catalana a les portes del 1900: Morgades i Torras (4t/5è) 4ECTS

David Cao

L’entrada al món contemporani i la consolidació del conjunt de canvis polítics, institucionals,econòmics, socials i culturals que li són propis van afectar de manera sensible l’Església catòlica en general, i la hispana i catalana en particular. El nou context històric va posar a prova la capacitat d’adaptació del món eclesial, el qual va haver de revisar les seves estratègies per continuar mantenint influència en la nova societat. Dins del context català i a les portes del 1900, els episcopats de Josep Morgades i Josep Torras i Bages configuren un període interessant per comprendre en quines circumstàncies es va emprendre aquest intent d’adequació als nous temps i quines van ser les vies per les quals l’Església va intentar mantenir una posició i ascendent importants en la societat, la cultura i la política catalanes.

 

Didàctica de la Religió (2n) 4 ECTS/Opt – DECA.

Toni Ortega

Aquesta assignatura ens permet conèixer els aspectes didàctics de l’Àrea de Religió i Moral catòliques que formen part del Currículum de l’Ensenyament Primari i Secundari. S’adreça a totes aquelles persones que pensen dedicar-se a l’ensenyament en aquestes etapes obligatòries. És una assignatura necessària per a l’obtenció de la Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica (DECA).

 

Introducció a la Teologia (1r) 4 ECTS – DECA.

Jordi Castellet

Per a aquells que tinguin ganes d’elaborar teologia, a partir d’una bona introducció en la tasca creativa, des de l’estudi, la metodologia i el treball científic.

La teologia s’entén com aquella ciència humanística que mira de penetrar amb el coneixement l’experiència espiritual i religiosa impresa en la cultura, la fe i els costums de la societat, en diàleg amb la resta de les ciències, la literatura, les arts i la resta d’expressions humanes que parlin de Déu i de la humanitat.

Introduir-se a la teologia significarà adquirir una metodologia i unes eines per a articular un discurs teològic vàlid actual, comprès com una comprensió del món, de la cultura, la ciència, la política, l’economia i la raó des de la fe, en un discurs creient, sempre des d’un vessant històricament vàlid i pertinent.

 

 Moral de l'amor i la sexualitat  (3r) 4 ECTS

Xavier Bisbal

La Moral de l’amor i de la sexualitat és la part de la teologia moral que tracta la dimensió sexual de la persona humana. Aquest curs s’enfocarà amb una part metològica, una part teològica i filosòfica (alguns punts del Magisteri Eclesiàstic, d’antropologia bíblica i de filosofia i teologia sistemàtica), una part psicològica i l’observació d’alguns problemes especials de la moral sexual.

 

 

Moral Fonamental (2n) 4 ECTS – DECA.

Xavier Bisbal

L’assignatura és una introducció a les qüestions més fonamentals i rellevants de la moral. Permet conèixer els principis antropològics de la moral cristiana, el significat de la terminologia de la Teologia Moral i permet adquirir criteri moral i capacitat de judici per a la valoració moral dels actes personals.