La història de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic es remunta a l’octubre de 1995, quan Mn. Joan Torra redacta, per encàrrec del Consell Episcopal, el document “Sobre els estudis teològics al bisbat de Vic”. En aquest doument ja s’explicita la possibilitat de la creació a la diòcesi d’un Institut Superior de Ciències Religioses.
El dia 15 de setembre de 1996 el Bisbe Josep Mª Guix promulgava el Pla Diocesà de Pastoral 1997-2000. El quart objectiu que l’esmentat Pla presenta és el de La Formació (Concili P. Tarraconense, 47). Es llegeix al Pla: “Es formarà, amb els directors dels centres (formatius de la diòcesi), un grup d’estudi i reflexió per tal de preparar la constitució al nostre Bisbat d’un Institut Superior de Ciències Religioses ...” (pàg. 26). En aquest mateix any, des de la Vicaria General, es convocà una primera reunió per a concretar aquesta proposta.
Pel febrer de 1997, Mn. Josep Castanyé redacta el document “Institut Superior de Ciències Religioses del Bisbat de Vic”, i el maig de 1997, fa una nova aportació escrita concretant més específicament alguns aspectes acadèmics i tècnics del projecte. Hi presenta el programa de matèries i un llistat de possibles professors, de la diòcesi i de fora. Ambdós documents donen bona avinentesa a Mn. Fèlix Guàrdia, Vicari General, per a convocar una nova reunió, el 21 de juliol de 1997, aquest cop amb un nombre més reduït de convocats. Entre altres, s’acorda de no iniciar el funcionament de l’Institut en el curs 1997-98 i de constituir la que, més endavant, se’n dirà Comissió gestora i que serà formada pels Mns.: Josep Castanyé, Miquel Tresserras, Salvador Bardulet i Joan Torra qui hi assisteix com a representant del Consell Episcopal. Aquesta Comissió enceta les seves reunions periòdiques el dia 30 de juliol de 1997. Amb data 9 d’abril de 1998 el Dr. Josep Mª Guix i Ferreres, Bisbe de Vic, erigeix l’Institut de Ciències Religioses de la diòcesi de Vic i n’aprova els estatuts ad experimentum i per un any. Mn. Josep Castanyé en fou el primer director. El 28 de juliol de 1998 és inaugurada la Biblioteca i sala de lectura a la planta baixa del Seminari, un espai que es considera bàsic per al desenrotllament de les activitats de l’Institut.
El primer curs lectiu ofert va ser el 1998-1999. Deu anys més tard, el curs 2008-2009, es va ampliar amb classes impartides al Casal de l’Església de Manresa. Més recentment, al maig de 2010, la Santa Seu va acceptar-ne la seva refundació, seguint la Instrucció Vaticana sobre els Instituts Superiors de Ciències Religioses que va escriure la Congregació per a l’Educació Catòlica, i adaptant-se a l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior), conegut popularment com a Pla Bolonya.
Des del 2011 l'ISCRVic imparteix els estudis complets en Ciències Religioses amb una durada total de cinc anys, distribuïts en un primer cicle o Batxillerat (tres cursos) i un segon cicle o Llicenciatura (dos cursos). Segons la normativa universitària europea vigent, superant el quart curs de l'Institut s'obté alhora el reconeixement del títol civil de Graduat en Ciències Religioses, i amb el cinquè curs, el de Màster en Ciències Religioses.
El segon cicle (Llicenciatura) s'especialitza en Evangeli, Història i Cultura. El seu propòsit és el d'aprofundir en les relacions entre fe i cultura mitjançant l'estudi específic, a més de la teologia i de la Bíblia, de matèries de filosofia, religions comparades i humanitats, amb una especial atenció al llegat cultural medieval de la diòcesi de Vic.
