Top Menu
L'Institut Superior de Ciències Religioses us recorda que l'Ateneu de Vic ha encetat un cicle de debats sobre temes d'actualitat que relliguen àmbits del coneixement dels quals la societat no se'n pot mantenir al marge, sota el títol: "Converses a l'Ateneu de Vic: humanisme, ciència i societat". Es tracta de converses que busquen l'encreuament de mirades i perspectives que obrin nous enfocaments i, en conseqüència, expandeixin el debat social entre la ciutadania. Amb la divisió de tres grans blocs s'estructura aquesta iniciativa: cultura, salut i ètica.
La pandèmia de la Covid-19 no és un episodi circumstancial sinó una experiència històrica perquè ha modelat nous costums, noves maneres de viure i de relacionar-se. Tots aquests canvis provocats, o simplement accelerats, per l'aparició del coronavirus obren un ventall molt ampli de qüestions de naturalesa ètica, tant en l'àmbit sanitari com en la societat en general: La telemedicina és un bon model d'atenció sanitària? Es pot exigir un certificat digital de vacunació per viatjar, entrar a teatres o a discoteques? Com protegir el dret a la salut i el dret a la privacitat alhora? El bé comú justifica la pèrdua de la llibertat individual? Unes reflexions que van més enllà de la salut i que ens interpel.len.
La conversa que tindrà lloc el proper dijous, 27 de maig a les 7 de la tarda a la Sala Modernista del Casino de Vic, anirà a càrrec de Joan Manel del Pozo, doctor en filosofia i professor emèrit de la Universitat de Girona, junt amb Ester Busquets, doctora en filosofia i diplomada en infermeria, professora de la facultat de ciències de la salut i el benestar de la UVic-UCC, i portarà per títol "Perspectives ètiques a l'entorn de la Covid-19". Moderarà la conversa Núria Jar, periodista especialitzada en ciència i salut.
La sessió també es podrà seguir a través del canal de youtube de l'Ateneu de Vic.
L’Institut Superior de Ciències Religioses, de la mà del seu director, Marc Sureda, va participar, el passat 25 de març, en una iniciativa impulsada per l’Ateneu de Vic que enceta un cicle de debats sobre temes d’actualitat que relliguen àmbits del coneixement dels quals la societat no se’n pot mantenir al marge, sota el títol: “Converses a l’Ateneu de Vic: humanisme, ciència i societat”. Es tracta de converses que busquen l’encreuament de mirades i perspectives que obrin nous enfocaments i, en conseqüència, expandeixin el debat social entre la ciutadania. Amb la divisió d’aquests tres grans blocs s’estructura aquesta nova iniciativa: la cultura, la salut i l’ètica.
La conversa va tenir lloc el passat 25 de març a les 7 de la tarda a la Sala Modernista del Casino de Vic, i anà a càrrec de Marc Sureda i Jubany, doctor en història, conservador del MEV i director de l’ISCRVic, junt amb Joaquim Pla i Brunet, doctor en física i director del projecte del Museu del Coure de la Fundació La Farga. La conversa portà per títol “La ciència (també) és cultura?”. La sessió es va poder seguir també a través del canal de youtube de l’Ateneu de Vic.
L'ISCRVic, la UVic-UCC i el MEV, amb el suport i col.laboració de la DGAR, programen cada any una jornada sobre Art i Cultura Religiosa a Catalunya, sota el marc de la Universitat d'Estiu de la UVic-UCC, que té la finalitat de compartir coneixements i promoure la cultura en un àmbit més ampli. Per aquest motiu, el dimarts 22 de juny, tens l'oportunitat d'ampliar "el teu saber" entorn "Ortodòxia i Heretgia a l'Edat Mitjana", jornada que comptarà amb la intervenció de persones idònies en aquest camp.
Molt sovint el mot "heretgia" es relaciona amb sectes i coneixements esotèrics o, en l'altre extrem, amb corrents de pensament pretesament legítims i silenciats per alguna voluntat malèvola. No obstant, la manera correcta d'entendre aquests conceptes passa, d'entrada, per una bona comprensió de la història del pensament cristià, que defineix i orienta progressivament les veritats de la fe, i després de les circumstàncies històriques de cada moment, que poden fer titllar d'heretgia certes opinions per raons de tipus polític. L'art medieval és testimoni del triomf de les postures considerades ortodoxes, fonamentals en el camp de la creació i del pensament.
La inscripció de la jornada es pot formalitzar clicant aquí
El passat diumenge 7 de febrer va tenir lloc, de manera virtual, la II Conferència Torrasiana.
El 7 de febrer (data de la mort de Torras i Bages) de l'any passat, va iniciar-se el que des de la Causa Torras i Bages es vol que es converteixi en una tradició: "La Conferència Torrasiana". La ponència de l'any passat, a càrrec del Prof. Josep-Ignasi Saranyana, va ocupar-se de Torras i Bages com a historiador de la filosofia catalana; la d'enguany, va anar a càrrec del músic Valentí Miserachs (director del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma [1995-2021]), qui, a més és el postulador de la Causa de Beatificació, tingué com a tema: "El Venerable Josep Torras i Bages i la Música".
La conferència es va poder seguir virtualment el dia 7 de febrer a les 12h.
Aquí teniu el Butlletí de la Causa del mes de febrer on es fa esment de l'acte i es parla sobre la relació de Torras i Bages amb la música.
