Immediatament
acabat el Concili Vaticà II (1965) la nostra diòcesi
de Vic, que l’havia viscut amb intensitat, n’assumí
amb entusiasme les grans intuïcions i s’organitzaren en
diferents indrets del bisbat jornades de formació adreçades
tant a preveres com a laics. Aquestes mateixes jornades feren arribar
a la conclusió que la formació bíblica, teològica
i pastoral no es podia donar per feta en uns dies de reciclatge. Calia
dotar l’Església particular de Vic d’unes institucions
que facilitessin la formació d’una manera permanent i
també qualificada. Nasqué a la ciutat de Vic l’Escola
de Teologia i, més tard, a Manresa, el Centre de Pensament
Cristià. L’augment de cristians i cristianes amb participació
activa en activitats eclesials i la intensitat de llur dedicació
feia aixecar més i més el clam a favor d’una imperiosa
necessitat formativa per a un millor acompliment de tasques en diferents
camps pastorals cada cop més amples. Es posaren en funcionament:
L’Escola Bàsica per a catequistes, Curs de formació
per animadors de la fe, altres cursos per a sectors especialitzats,
com ara, acollidors de parelles, pastoral de la salut... Últimament
ha nascut l’Escola de Formació Cristiana amb caràcter
itinerant, com ho fou la de catequistes. Totes aquestes activitats
formatives, a més de tenir història, mantenen la seva
plena vigència i són necessàries per a un bon
desenrotllament de la vida pastoral diocesana.
En aquesta
etapa històrica cal lamentar un fet negatiu que afectà
de ple la trajectòria docent i formativa de la diòcesi.
L’any 1968 l’edifici del Seminari de Vic deixà d’acollir
el centre docent on els nois que se sentien vocacionats per a ser
capellans hi seguien els cursos anomenats d’humanitats (equivalents
a l’antic batxillerat)
i els cursos superiors de filosofia i teologia. El nombre molt reduït
d’alumnes féu decidir que passessin a residir i a fer
els estudis a Barcelona. La diòcesi, per desgràcia,
quedà lliure de la saludable i profitosa responsabilitat de
fornir el seminari de professors preparats universitàriament
en les diferents matèries bíbliques i teològiques.
La diòcesi perdé el seu centre docent superior. Més
d’un pronosticà que aquesta pèrdua suposaria una
disminució del nivell intel.lectual del clergat i, de retop,
de tota la diòcesi.
Quan alguns
bisbats de Catalunya s’acolliren a la normativa establerta per
a endegar la constitució dels Instituts Superiors de Ciències
Religioses, des del bisbat de Vic es deixà sentir la pregunta:
per què a Vic no? El pes acadèmic que la ciutat s’ha
guanyat com a seu universitària, l’existència d’institucions
diocesanes ubicades a la ciutat: biblioteca del seminari, arxiu, biblioteca
i museu episcopals, mitjans humans ..., tot feia mirar el projecte
amb il.lusió.
Per l’octubre
de 1995, Mn. Joan Torra redacta, per encàrrec del Consell Episcopal,
el document "Sobre els estudis teològics al bisbat de
Vic". En aquest doument ja s’explicita la possibilitat de
la creació a la diòcesi d’un Institut Superior
de Ciències Religioses.
El dia
15 de setembre de 1996 el Bisbe Josep M» Guix promulgava el Pla Diocesà
de Pastoral 1997-2000. De fet, ja era a punt des del dia 24 de març
del mateix any. Per qüestions de l’endarreriment de la recognitio
vaticana al Concili Tarraconense, no havia pogut proclamar-se solemnement
pel març. El quart objectiu que l’esmentat Pla presenta
és el de La Formació (Concili P. Tarraconense, 47).
Es llegeix al Pla: "Es formarà, amb els directors dels
centres (formatius de la diòcesi), un grup d’estudi i
reflexió per tal de preparar la constitució al nostre
Bisbat d’un Institut Superior de Ciències Religioses ..."
(pàg. 26). En aquest mateix any, des de la Vicaria General,
es convocà una primera reunió per a concretar aquesta
proposta.
Pel febrer
de 1997, Mn. Josep Castanyé redacta el document "Institut
Superior de Ciències Religioses del Bisbat de Vic". "Es
tracta -escriu ell mateix- d’unes primeres reflexions sobre un
tema que, per cert, és ben important. Són uns punts
de vista particulars expressats a petició explícita
de Mn. Fèlix Guàrdia". Pel
maig de 1997, Mn. Josep Castanyé fa una nova aportació
escrita concretant més específicament alguns aspectes
acadèmics i tècnics del projecte. Hi presenta el programa
de matèries i un llistat de possibles professors, de la diòcesi
i de fora. Ambdós documents donen bona avinentesa a Mn. Fèlix
Guàrdia, Vicari General, per a convocar una nova reunió,
el 21 de juliol de 1997, aquest cop amb un nombre més reduït
de convocats. Entre altres, s’acorda de no iniciar el funcionament
de l’Institut en el curs 1997-98 i de constituir la que, més
endavant, se’n dirà Comissió gestora i que serà
formada pels Mns.: Josep Castanyé, Miquel Tresserras, Salvador
Bardulet i Joan Torra qui hi assisteix com a representant del Consell
Episcopal. Aquesta Comissió enceta les seves reunions periòdiques
el dia 30 de juliol de 1997.
El dia
19 de setembre de 1997, Mn. Josep Castanyé fa una visita a
l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona tant
per tenir orientacions per al nostre Institut, com pel tipus de vinculació
que, en un primer moment, semblà que el nostre havia de tenir
amb el de Girona, en no poder ser Superior.
A partir
de la reunió del 19 de gener de 1998 s’incorpora a la
Comissió en Raimon Casals, gerent del Seminari i responsable
de la secretaria tècnica de l’Institut, la qual cosa li
suposa l’assistència a les reunions. Més endavant,
també assisteix a les reunions la senyoreta Anna Miralpeix
com a permanent a la secció de secretaria i biblioteca.
Amb data
9 d’abril de 1998 el Dr. Josep M» Guix i Ferreres, Bisbe de Vic,
erigeix l’Institut de Ciències Religioses de la diòcesi
de Vic i n’aprova els estatuts ad experimentum i per un any.
Amb la mateixa data, Mn. Josep Castanyé és nomenat Director
de l’Institut i Mn. Salvador Bardulet, Secretari.
Per al
dia 30 de maig de 1998 són convocats tots els professors que
han estat convidats a participar en les activitats docents de l’Institut
per oferir-los informació i debatre conjuntament les finalitats
i mètodes de l’Institut. També s’aprofita
per a visitar les obres realitzades al Seminari així com per
a explicar-los les previstes. A l’aperitiu i al dinar assisteixen
el Sr. Bisbe i el Vicari General. A la tarda es fa una reunió
restringida amb els professors que donaran classes durant el curs
1998-99.
Al vespre
del dia 28 de juliol de 1998 és inaugurada la Biblioteca i
sala de lectura a la planta baixa del Seminari, un espai que es considera
bàsic per al desenrotllament de les activitats de l’Institut.
Finalment,
cal esmentar que, durant els mesos de l’estiu’98 s’han
realitzat un bé de Déu de diligències per a aconseguir
que el nostre Institut pugui rebre la qualificació de Superior.
En aquest cas quedaria equiparat als altres existents a Catalunya.
Al capdavant de les gestions fetes hi ha hagut el nostre Bisbe Josep
M» i el Deganat de la Facultat de Teologia de Catalunya. Sembla que,
per assolir l’objectiu proposat, tan sols falten uns petits detalls
fàcilment salvables.
Mn.Salvador
Bardulet i Palau Secretari de l’Institut Superior de Ciències
Religioses de Vic
Retornar
a l'inici del document
